L´aigua és un dels referents més importants d´un poble de muntanya com Gelida: si les fonts han contribuït a la tradició residencial, el riu ha estat bàsic per a la situació de la indústria paperera. El castell, origen del terme des d´on es domina bona part de les vinyes de la vall del riu Anoia i l´antiga Via Augusta, és el testimoni mil.lenari d´excepció.
Gelida és una població amb una important tradició d´estiueig i segona residència.
Combina aquesta faceta amb l´activitat paperera. Gelida, que s´entén a ambdues vores de la vall baixa del riu Anoia, és una tradicional vila paperera des del s.XVIII. A la riba de l´Anoia hi ha les históriques empreses de la Gelidense -avui desapareguda- o Can Guarro. A Gelida té lloc, bianyalment, la Mostra de Papers de Catalunya.
Gelida és força accidentat per la pronunciada presència de massís de l´Ordal, que atorga una imatge d´escalat poble de muntanya, per la seva situació a la falda del massís. A més del nucli principal caracteritzat pels constants desnivells dels seus carrers, formen Gelida els barris de Sant Salvador de la Calçada, les Cases Noves, el Puig i la Valenciana, les zones residencials del Serralet i els Tarongers, i les urbanitzacions de Martivell i el Safari.

La temptació és convidar-vos a arribar a Gelida en tren: el posterior ascens a la vila amb el funicular us anirà descobrint els encants del municipi. El funicular va ser inaugurat el 1924, obra de Santiago Rubió i Tudurí. Actualment depèn de Ferrocarils de la Generalitat, provinent d´una antiga societat i de l´Ajuntament. Amb un pendent màxim del 22%, cobreix un trajecte de 806 m que salven un desnivell de 103 m. El trajecte es realitza en uns 8 minuts. Arribats a l´estació de dalt, aprecieu la perspectiva que ofereix sobre les muntanyes de Montserrat i, a l´altre costat, la frondosa muntanya del massís de l´Ordal, origen de nombroses fonts que, per la qualitat de l´aigua, han fet popular Gelida.
Si seguiu l´eix longitudinal de Gelida que formen els carrers del Sol, Marquès de Gelida, Major i Pi, tindreu ocasió d´observar les principals edificacions urbanes: la Casa del Senyor (un casal fortificat del s.XVI, residència i centre de la baronia apartat de les incomoditats del castell. Conserva un escut d´armes sobre la porta principal (s.XVII) i és la seu actual de l´Associació d´Amics del Castell), l´església parroquial, del s.XIX, la façana de la Unió del Casal Gelidenc (entitat creada el 1896), l´edifici de les Monges, i el Centre Cultural. Gelida conté valuoses mostres de modernisme: en trobareu una selecció excel.lent a l´avinguda Colomer i a l´interior de la vila.
Pugeu al castell de Gelida que, situat al damunt d´un pendent rocós, limita a dreta i a esquerra amb dos penya-segats amb coves pre-históriques. La predisposició allargassada del castell és fruit de l´estretor de sòl en què s´assenta. S´esmenta ja el 963. El 1108, al castell de Gelida fou aturada la incursió almoràvit que va arrasar tot el Penedès i destruí el castell d´Olerdola. Les estructures més antigues daten dels s.IX-XI, però les edificacions són el resultat d´obres realitzades al llarg d´un miler d´anys. La primera família feudal que s´hi instaurà foren els Cervelló. La màxima prosperitat arribà amb Berenguer Bertran. Des del s.XVI ha patit una constant degradació, que arriba fins al nostre segle. El 1968 passà a propietat municipal i l´Associació d´Amics de Castell és qui en vetlla la protecció des del 1965. Mereix una menció especial l´església de Sant Pere del Castell. Església pre-romànica, ampliada al s.XII, profundament transformada al s. XVII. El seu campanar s´acaba de construïr el 1796. Gaudeix actualment d´il.luminació monumental.
Si aneu fins a la barriada del Puig podreu veure la petita capella del s.XIV de Santa Magdalena del Puig. Conserva diverses lloses sepulcrals amb l´escut dels Bertran, senyors de la baronia de Gelida.
És darrera la masia de Can Duran.
Una de les excursions més recomenades de Gelida és realitzar a peu el passeig que duu fins a la Font freda. Allunyada del nucli urbà., el camí de muntanya que hi porta comença a la carretera de Sant Sadurní. Si l´excursió vol ser més pronunciada, des d´aquesta font podeu pujar fins a Montcau (643 m) o el puig d´Agulles (652 m). A l´interior del nucli urbà hi ha les fonts de Sant Miquel, Cantillepa i Barbuda. Queden més allunyades les fonts del Claro i de Can Torrents.
Tastar l´escudella de Santa Llúcia a la plaça de l´Església el dia de la seva benedicció i del repartiment.
Autopista A-7, sortida 26. Carretera C-243 de Martorell (a 8 km) a St. Sadurní (a 11 km). Renfe, línia C-4 en direcció a Vilafranca. Autobús T-BUS des de St. Sadurní