St. Sadurní està estretament lligat al cava, que condiciona la seva economia a aquesta indústria i a la indústria auxiliar que genera. St. Sadurní d´Anoia és, amb gairebé vuitanta cases elaboradores, la capital indiscutible del cava. En aquest municipi s´elabora el 90% de tot el cava de l´Estat. La resta s´elabora en un important percentatge en altres indrets de la mateixa comarca.
Però aquesta capitalitat no ha estat fàcil. Des de la primera ampolla de xampany elaborada el 1872 per Josep Raventós Codorniu i el seu fill Manuel, hereus de Jaume Codorniu, fins als nostres dies, hi ha una profunda transformació de l´economia catalana. Queden ja enrera els estralls causats per la fil.loxera. Avui les principals empreses de cava de St. Sadurní exporten, amb aquesta denominació d´origen, a mig món.
St. Sadurní té els seus origens en l´antiga parròquia de St. Sadurní de Subirats, esmentada documentalment vers l´any 1080. En aquell temps, formava part de la Universitat -Ajuntament- de Subirats. La seva situació privilegiada, junt amb unes terres planes i abundoses d´aigua, va accelerar-ne la prosperitat i el procés d´independència com a municipi assolit el 1764. La vinya es desenvolupà gràcies a la demanda del mercat americà, i viu el moment més àlgid arran de la destrucció de les vinyes franceses per la fil.loxera (1860-1880). Però el 1887 la fil.loxera arriba al Penedès i destrueix totes les plantacions. S´inicia un pronunciat període de crisi a tota la comarca, amb una important davallada, que no es superarà fins anys després, utilitzant peus de cep americans -resistents a l´insecte- que s´empelten a les varietats pròpies de la zona.
Només així es supera el daltabaix, i s´inicia la recuperació adaptant el mètode champenoise.
Al s.XX comença la gran transformació gràcies a la indústria del cava. No és fins a partir dels anys vint i trenta que es crearen un gran nombre de plantes industrials, dedicades a l´elaboració del cava. L´expansió econòmica s´ha reflectit en la varietat de formes arquitectòniques i artístiques.
El terreny és drenat pel riu Anoia del qual el municipi va prendre el nom. L´Anoia travessa la part central del terme junt amb diversos torrents. La seva situació en una zona de contacte entre la depressió del Penedès i el sector de la depressió pre-litoral del Llobregat n´ha afavorit les comunicacions. A més del nucli principal també forma part del municipi la població de Monistrol d´Anoia, agregada al s.XIX, i comprèn, a més, el barri d´Espiells, la Prua i les caseries de Can Codorniu i Can Catassús. Al barri d´Espiells (205 m d´altitud) hi ha l´església pre-romànica de St. Benet d´Espiells, que ha estat restaurada en època recent. També a Espiells hi ha l´Escola de Vitícultura i Enologia. La visita a St. Sadurní passa indefugiblement per la visita a les seves caves. A St. Sadurní les trobareu ben referenciades en la retolació urbana, que us indicarà com arribar a cadascuna. La majoria admeten visites en dies feiners i algunes, també,en caps de setmana. Moltes d´aquestes caves també són d´obligada referència arquitectònica, per la qualitat i l´estil de les seves edificacions.
L´església parroquial és dedicada a St. Sadurní. El temple, que era gòtic, va ser ampliat i transformat a partir del 1700 segons l´estètica del barroc. És important la remodelació de l´any 1924 de llenguatge noucentista. Destaca el pòrtic de l´església que seguint amb l´adequació anterior li ha donat una nova façana. La part més antiga és el campanar, octogonal, relíquia de l´antic temple, que porta gravat l´any 1606 al pis de les campanes. Hi havia unes gàrgoles en forma de monstres.
L´antiga masia de Can Codorniu és documentada des del 1551. Hi ha edificacions modernistes de J. Puig i Cadafalch, que configuren un important conjunt monumental. A part de les construccions visibles, disposen d´unes estructures subterrànies molt grans i complexes, de fins a quatre nivells sota terra.
Arribeu-vos fins a l´església romànica de St. Benet d´Espiells, al barri d´Espiells. L´església, d´una única nau, està datada del s.X-XI.
Altres manifestacions de modernisme les trobareu passejant pels carrers cèntrics de la Diputació, el Dr. Escayola i el Raval.
Altres llocs d´interès de St. Sadurní són la rectoria, la torre carlina de la Font del Mingo (datada el 1873), les escoles públiques, la casa de la vila (1896-1900) i l´edifici conegut com antic hospital.

Baixar a les laberíntiques caves on reposen milions d´ampolles, algunes des de fa anys, en quilòmetres de galeries subterrànies. El 12 d´octubre, coincidint amb la Setmana del Cava, és l´únic dia festiu que són totes obertes.

Autopista A-7, sortida 27. Carretera de Vilafranca a Martorell (C-243). Autobús des de Barcelona i Vilafranca. Renfe, línia C-4 en direcció a Vilafranca