Vilafranca del Penedès és la capital de l´Alt Penedès, la comarca vinícola amb més tradició i abast de Catalunya. Ha crescut fins a oferir avui els serveis d´una ciutat mitjana capital de la comarca, sense perdre el sentit de poble. La seva típica Festa Major, declarada d´interès nacional, ho constata en un preciós entorn gòtic.
Vilafranca del Penedès, assentada sobre una petita elevació de la depressió que centra la comarca, és possible que es formés després de la destrucció de la vella fortalesa d´Olèrdola (s.XII), els pobladors de la qual baixaren al pla i crearen la vila. El mercat i la fira van jugar un paper molt important en la seva consolidació i expansió. El Penedès era, al final del s. XII, terra de pas d´expedicions destinades a combatre els sarraïns. El nucli antic estigué emmurallat des del s.XIV fins al XIX, quan foren demolides les muralles per permetre l´expansió de la vila.
Situada al centre de l´Alt Penedès, ocupa un important nus de comunicacions, per on passava la Via Augusta romana de Martorell a Tarragona. Aquesta carretera es mantingué molt activa fins a l´obertura de la nova carretera pels Quatre Camins i el massís de l´Ordal. Vilafranca és, històricament, una de les ciutats mitjanes més importants de Catalunya. L´origen del mercat es confon amb el primer esment de la població. Hi va gent de tota la comarca i de comarques veïnes. Vuit-cents anys d´història han transcorregut pel mercat de les places de la Constitució, de St. Joan, de l´Oli, de Jaume I i les rambles.
Vilafranca posseeix un interessant patrimoni històrico-artístic, constituït per una sèrie d´edificis pertanyents en origen a l´època medieval que, visiblement restaurats, han arribat a adquirir l´aspecte que avui presenten. Vilafranca exhala aires de noblesa medieval. Són notables també les edificacions modernistes, que es construeixen durant l´expansió urbanística de final de segle passat.

Bona part del conjunt monumental que se situa en els orígens medievals de Vilafranca és presidit per l´església basílica de Sta. Maria. Al costat del temple trobareu el Palau del Fraret i, davant d´aquest palau, el Monument als Castellers: un pilar de cinc fet en pedra per Josep Cañas. Davant del temple, l´antic Palau Reial, que actualment acull el Museu de Vilafranca. A l´extrem de la plaça Jaume I, a la cantonada amb la plaça de l´Oli, hi ha la casa del Marquès d´Alfarràs, i la biblioteca Torras i Bages.
La capella de St. Joan també és un lloc de visita obligada. L´interior és gòtic del s. XIV i l´exterior, romànic. Fou restaurada el 1929. Actualment no s´hi oficia i s´hi realitzen exposicions. Hi arribareu per la plaça de la Vila i la plaça de St. Joan o de la Verdura, que presidides per l´Ajuntament (i l´Oficina de Turisme), que formen un gran espai que també es coneix com la plaça més castellera. Aquest és l´indret on tenen lloc les grans trobades que han portat els Castellers de Vilafranca, amb les seves construccions de 9 pisos, a figurar entre les millors colles del món casteller. A Vilafranca la tradició castellera és anterior a la formació de la colla (1948).
Passegeu per les rambles (la de St. Francesc i la de Nostra Senyora), que fan un colze per on passa bona part de l´activitat de la vila.
Els dies de mercat -tan antics com la vila- o els dies de celebració d´alguna de les antiquíssimes fires, Vilafranca exerceix a la perfecció el paper de capital de comarca. Acull bona part de la gent de la comarca i es converteix en l´esperit del Penedès.
A la banda del barri gòtic, Vilafranca té bons exemples del modernisme privat, públic (la façana de l´Ajuntament remodelada per Eugeni Camplloch) i industrial. Destaquem algunes de les edificacions de Santiago Güell, com són la casa Miró (1905), la casa Fortuny i la casa Guasch (1905).
Palau Reial: Data dels s.XIII-XIV. És l´actual Museu del Vi de Vilafranca (Horari: laborables de 10 a 14 h i de 16 a 19 h, diumenges i festius de 10 a 14 h. Dilluns tancat. Tel. 93 890 05 82). Aquest museu, que ocupa també una capella gòtica i edificis moderns, inclou, a més del popular museu del vi, col.leccions d´art, el museu d´arqueologia comarcal, el museu geològic comarcal i una singular col.lecció ornitològica.
Església de Sta. Maria: Monument gòtic (s.XIII-XV). La façana és neogòtica. Sembla que podia haver existit al s.XII una església d´estil romànic. El campanar és una construcció del gòtic decadent, de planta octogonal i, curiosament, decorat amb un àngel. L´antic àngel es conserva a l´interior de l´església basílica. A la cripta, sota l´altar major, hi ha el destacat conjunt escultòric l´enterrament de Crist, obra d´en Josep Llimona.
Sta. Maria i la Trinitat (l´altra església parroquial) conformen el perfil característic de Vilafranca.
Palau Baltà: Antigament Palau del Fraret o Palau dels Babaus. Casa bastida el 1308 per Francesc Babau, eixamplada al s.XV i comprada al s.XIX per la família Baltà.
Anteriorment podria haver estat l´antic castell de castlà o un edifici annex.
Antic convent de St. Francesc: Convertit en hospital el 1839. El convent, amb funcions avui d´hospital comarcal, ha estat molt alterat. El temple gòtic de St. Francesc, de gran interès artístic, conserva el claustre i nombroses tombes medievals, que l´han convertit en museu lapidari. Important retaule de la Verge i St. Jordi, obra del pintor Lluís Borrassà, datat a la darreria del s.XIV i inclòs en el corrent internacional de la pintura gòtica catalana.
Monument a Milà i Fontanals (1912): Situat a la rambla de St. Francesc. Fou projectat per E. Monserdà, amb marbres de Manuel Fuxà i bronzes d´Eusebi Arnau. El filòleg i escriptor Manuel Milà i Fontanals, que és fill de Vilafranca, va jugar un paper progressivament important en la Renaixença catalana de final de s.XIX, amb la publicació pionera a la Península de reculls de rondalles populars.
Altres edificis d´interès són: capella dels Dolors (s.XVIII), capella de St. Pelegrí (1334), Palau del Marquès d´Alfarràs (s.XVIII), església parroquial de la Trinitat (1518), Casa de la Vila (1912), magatzems del carrer del Comerç (1865), estació del ferrocarril (1911), font de St. Joan (1866) i Can Ferrer del Mas (1875).

La Festa Major de Vilafranca, declarada d´interès nacional, és una de les més típiques de Catalunya. El dia de St. Fèlix, 30 d´agost, pots participar en la diada castellera al migdia i, després de la processó amb els tradicionals balls i els carismàtics drac i àliga, assistir a l´entrada de St. Fèlix, moment culminant de la festa.

Autopista A-7 (Barcelona-Tarragona) sortida 28. Autopista A-7 (Barcelona-Tarragona) sortida 30. Carretera N-340 (Barcelona-Tarragona). C-244 (Igualada - Vilanova), C-243 (Vilafranca - Terrasa), i carreteres locals a Pontons, St. Jaume dels Domenys, Guardiola de Font-rubí i Moja. Autobús a Barcelona (a 48 km), Tarragona i Vilanova. Renfe, línia C-4 en direcció a Vilafranca