| L'ARBOÇ |
Cases d'estil modernista del carrer Major, dignes d'una capital de províncies, entre elles, barrejant-se, poden veure's altres d'estils més antics, resistents a guerres i incendis. Altres carrers i altres edificis no desmereixen de la Major, pel que es recomana vivament callejear per aquesta singular vila, i alçar la vista per a veure bé les petites cúpules, templetes, adorns florals, esgrafiados i, en fi, tot un mostrari d'elements constructius i decoratius propis de l'època, que es barregen amb la sobrietat de la casa natal de l'abat Escarré i amb l'estil acastillado de la torre Bell-Esguard. Cal detenir-se en el Museu de puntes a coixí, doncs si en tot el Baix Penedès es gaudeix aquesta activitat, és en’L Arboç on arriba a la seva cenit, ja que tenen fins a una escola de puntaires. En el museu poden veure's veritables obres d'art confeccionades amb fil i exposades amb gust i decoro. En el mateix edifici està la casa de la cultura, amb auditori, punt d'informació juvenil i sala de lectura. Diguem una mica més de la tradició de puntes a coixí. L'equip de núvia que la princesa Mercedes va dur en les seves noces amb Alfonso XII, va ser fet en’L Arboç, l'abat Escarré va ser obsequiat amb peces sortides de les mans de les dones d'aquesta bella vila, i la Verge de Montserrat duu una mantellina brodada per elles. El palau Gener i Batet va ser construït en dues etapes (1877 i 1889) per Josep Gener i Batet, fill de la vila i fundador dels Tabacs Gener de L'Havana. En l'actualitat és un centre educatiu. L'antic hospital de Sant Antoni, és un edifici modernista amb façana neogòtica. Es va construir en substitució de l'hospital medieval i alberga una residència geriátrica de titularitat municipal. Coneguda com “el castell”, en la carretera que es dirigeix a Banyeres, es troba la torre de Bell-Esguard, construïda en 1898, majestuós edifici amb torre de planta circular. Del segle XVII és la casa natal de l'abat Escarré, el personatge més respectat de L’Arboç, a qui se li va elevar estàtua en un parquecito. En fi, la casa de les Américas, l'edifici de l'arxiu… Però si creu que ja no hi ha més sorpreses, encara resta la major. Segons per on s'accedeixi a la vila, el visitant es passarà les mans pels ulls sense creure el que veu: una giralda de Sevilla! Doncs si, a menor escala (encara així 52 metres d'altura), és una reproducció de la famosa giralda, construïda per Joan Roquer *i Marí, un capritx que es complementa en l'interior amb el Pati dels Lleons i el Saló d'Ambaixadors de la Alhambra de Granada. De magnífic pot qualificar-se el temple dedicat a Sant Julià, datat del segle XVII, edificat sobre altre del XII. Durant la guerra civil espanyola, van calar foc al temple destruint els seus retaules i altre aixovar, llevat de la pròpia construcció. Avui es presenta, de nou, digníssim, restaurada la seva part romànica, on apareixen restes de pintures francogóticas. Cal destacar que la nova imatge de Sant Julià es deu a la mà de l'escultor i col·leccionista Frederic *Marès, a qui també li va cabre l'honor de restaurar els soterraments dels reis d'Aragó, en el monestir de Poblet. El quart diumenge d'agost celebren en’L Arboç festa major en honor del patró Sant Julià i els co-patrons *ì,/ Fortunat, Cándida i Victoria, amb una parenceria de ritus i festejos impressionant: castells, gegants, diables, cercavila, ball de bastons i altres balls com el de Sant Julià, Dames i Vells, Gitanes i Cercolets, que es representen esporàdicament. La festa major petita té lloc el 9 de gener, festivitat de Sant Julià. El Dilluns de PasquaPasqua es reuneixen en el Pont de Ferro para representar balls, ballar sardanes i menjar la mico. Per Sant Joan, amb fogueres, celebren la festa major en el barri de Santa Llúcia. També en honor d'aquesta santa, co-patrona de la vila, es desplegava la fira, ara substituïda per activitats que porten a terme la Unión de Comerciants de L’Arboç. Al novembre té lloc el festival de música jove L’Arboç Sona. I és que en aquesta vila d'una mica més de quatre mil habitants conten amb nombrosos grups folklòrics. A més de l'escola de punta, el museu de puntes a coixí, l'arxiu i el casal de cultura, L’Arboç té la seva propi Ball de Diables, el de Bastons, Gegants, el Drac Baladot, la Coral Ressó, el Esbart de Sant Julià, la Colla castellera fundada en 1958 Els Minyons de L´Arboç, grup teatral, a més d'entitats esportives. Els Diables són referenciats per primera vegada en 1846 i des de llavors, llevat de els anys de la guerra, han recorregut els carrers sense interrupció. Fa ja quinze anys que existeix també la colla infantil. |
Diu el lema d'aquesta bella vila. Passejar per ella fa que el visitant vagi de sorpresa en sorpresa. Donem abans una mirada a la història. Pel centre discorria la Via Augusta. L’Arboç va ser de realengo des que, al casar-se el rei Alfonso, fill de Ramón Berenguer IV, amb Sancha, infanta de Castella, li va ser donada a Sancha la vila entre altres llocs. Jaume I la permutó per altres propietats a la comtessa Sibil.la de Pallars, però aquest fet no va prosperar. Gràcies a ésser de realengo va tenir el privilegi de mercat tots els dimarts des d'una data que es perd al principi del segle XIII, i uns anys després li va ser concedit el de fira, que amb el nom de Fira de Santa Llúcia, té lloc el 13 de desembre. En el segle XV era senyor Joan Berenguer de Masdovelles, poeta, partidari de Joan II en la guerra civil catalana. Posseïa notari públic i barri jueu. En el segle XVI va ser amurallada, encara que d'aquella obra de protecció ja no queda més que el record en una placa de l'edifici situat en el cantó del carrer Major amb Rambla Gener.