El creixement de Cunit és dels més notables de tota la comarca del Baix Penedès, en deu anys, de 1991 a 2001, va augmentar la població en el 162%.

Es coneixia en l'antiguitat com la Quadra de Sant Cristòfol de Cunit, sant sota que la seva advocación roman encara la seva església neoclàssica, encara que l'absis romànic delata l'estil de la seva primitiva construcció. Fins a 1805 Cunit va estar sota la jurisdicció del castell de Cubelles. El principi de la seva història, en el segle IX, només apareixen referències en companyia de la Quadra de Segur, ambdós com pertanyents al Castell de Cubelles. Després va ser propietat de Ramón Berenguer IV, qui ho donó a Dalmau de Cunit, segons apareix en un document del segle XI. Seguia, pel que sembla, formant part de Cubelles, doncs Jaime I va incorporar tot el terme a la corona i va concedir franquícies per a la seva repoblació. En el segle XIV s'havia fragmentat el terme i Segur va passar a la pertinença de *Miralpeix, mentre que Cunit pertanyia al senyoriu de Berenguer de Cunit, o Conit. Van ser senyors de la defensa, successivament, Andreu Bisbal (XV), Miquel Ferrer (XVI), Miquel o Vicenç Mollet (XVI) i Cristòfol d’Icart (XVII).

D'aquesta fortalesa no apareixen restes. L'actual, que rep el nom de Castell, hagué de ser una masia fortificada. La desafortunada restauració no s'ajusta a la d'un castell medieval. A principi del segle XX va adquirir l'edifici, arruïnat, el baró de Cunit. En l'actualitat continua sent propietat privada.

Cunit va ser el productor més important de vi de Baix Penedès durant el segle XIX, diuen que per davant del Vendrell

A més de l'antiga quadra de Vila-seca, la més antiga, es conserva també el Rectoret i el Mas del Pla, en la carretera de’l Arboç. Prop d'ella està el Mas de Sant Antoni, on es van trobar vestigis de l'Edat del Ferro. En la urbanització Cunit-Cubelles, apareixen dues més: la Masia Trenca-roques i, prop, la Puigdetiula.

Hem dit que en la plaça s'assenta l'Església Sant Cristòfol, amb absis romànic. Sembla ser que quan es va restaurar l'església (segles XVI o XVII) es van assentar a Cunit una colònia de pescadors dels Illes Balears. En honor d'aquest sant celebren la festa major el 10 de juliol. I la petita la hi dediquen a Sant Sebastià, el 20 de gener.

De l'antic Cunit tot just queda gens. La gent acudeix, com a tota la costa de Tarragona, a la recerca de platges de sorra fina, que les hi ha. Però com els catalans sempre van per la vida amb les seves tradicions, abunden les associacions i centres culturals, la colla del Drac de Cunit, el Ball de Diables, el de Cercolets, i un llarg etcètera.

No practiquen ja la tradició del Salpàs, en la qual beneïen les cases i masies per a lliurar-les de les bruixotes i els dolents esperits, però qualsevol dia tornen a fer-lo, segur.

En l'actualitat Cunit és un enclavament turístic, amb platges de fina sorra i apartaments gairebé a peu de mar.