El municipi de Roda de Bará, on resideixen habitualment tot just tres mil habitants, està dividit en dos; un és el nucli antic i l'altre, al voltant de l'Arc de Bará, és la part on s'ha ensenyorit el turisme i on se situen les platges dels Guineus i Pelliseta, separades per la urbanització i embarcadero del Roc de Sant Gaietà, on fa les delícies del turisme un petit poble Espanyol, semblança al de Barcelona.

El monument més representatiu d'aquesta part és l'Arc de Bará, romà, de triomf, "construcció essencial dels romans", segons informa el soriano Blas Taracena, quan escriu sobre altre arc important, el de Medinaceli, en terres sorianas. Està situat en la qual anés Via Augusta, i datat en el segle II, durant el regnat de Trajano, en honor del cònsol Lucio Licinio *Sura, espanyol, de Sergia, per a més dades, amic de l'emperador Trajano, i representant de Hispania a Roma.

Al voltant d'aquest arc es feia contraban, una mica que recorden encara els més ancians i que han transmès a altres generacions. Altra resta romana més, menys espectacular i conegut, és la pedrera, als afores del nucli antic, prop del carrer Cervantes, al voltant de la qual s'han construït unes modernes urbanitzacions, encara que la pedrera s'ha conservat bé i gairebé desconeguda.

L'altre monument d'interès és el Santuari de la Mare de Déu de Bará, neoclàssic (XVIII), construït sobre el lloc on abans s'havia situat l'església de San Pedro de Bará, ja documentada en el segle XII. Domina part del litoral i és el lloc escollit pels nuvis per a contreure matrimoni.

Gairebé desaparegut, encara que se sap que la seva ubicació estava en l'alt de l'ermita, al costat del mar, s'alçava el Castell de Bará, documentat en el segle XI, concretament en el 1056. En altra data, 1079, apareix referenciat juntament amb els de Roda i Creixell.

És en la part alta, en el poble, on es viu durant tot l'any i on es conserven les tradicions i els edificis. El nucli urbà està dominat per la muntanya del Cucurull, on s'alça la torre medieval de vigía del mateix nom que va arribar a tenir deu metres d'alt.

En l'església parroquial, dedicada a San Bartolomé, l'arquitecte Jujol deixaria la seva empremta en alguns elements.

Altre edifici notable és el conegut menjo Ca L’Elies, masia construïda en el segle XVIII, convertida després en convent de monges carmelites-*teresianas/, encarregades d'educar als nens de Roda durant diversos anys. Ara, una vegada adquirida per l'Ajuntament, s'ha convertit a casa de Cultura.

De la mateixa època, segle XVIII, és Ca L’Oliverar, on està situada la seu dels Monges Associació Cultural i del Centri d’Estudis Rodencs. Una mica més antiga és Calç Martorell, edificada en 1699; es pot veure des del viaducte sota el qual discorre la via del tren, en el carrer de l'Aigua, per on aquesta baixa a dolls quan plou, envoltada de vegetació. Finalment, datada en 1804, Calç Gassó, en el centre urbà.

Conten amb el Museu Pons Ciriac, de gravat sobre suport de vidre. S'està construint un port esportiu que donarà a Roda més vida si cap.