És la tercera localitat més poblada del Tarragonés, després de Tarragona i Vila-seca, amb gairebé onze mil cinc-cents habitants. Fa ja anys que Salou està enfocada al turisme, però aquest lloc va tenir gran importància com port habilitat per al comerç a l'estranger.

Aquest comerç era vigilat i protegit per la Torre Vella de Carlos V, construïda en 1530 per l'arquebisbe Pedro de Cardona, per a defensa contra les incursions de pirates i corsaris, al sud de la qual està l'ancoratge de bucs grans defensat per una petita bateria. Altra torre més, coneguda com Torre Nova o de Llatzaret i el far, a l'extrem del moll, completen la infraestructura d'aquest important centre comercial.

Aquesta riquesa no podia passar desapercebuda als corsaris. Diu Ramiro Feijoo que va anar el lloc de la península més atacat per ells i li cap el dubtós honor d'haver-se vist obligat a rebre fins a a el mismísimo Barbarroja. Des de 1515 a 1587, Salou és atacat catorze vegades i fins a una llegenda, “El rapte de la núvia”, existeix sobre aquests atacs: el dia de les noces de la filla de la Casa Grasset, van arribar fins a la mateixa casa els corsaris, matant i arrasant, capturant a la mossa i duent-se-la, tal vegada, perquè nodrís l'harem del sultà de torn.

La seva importància històrica venia de darrere. Des de la Platja dels Capellans va partir Jaime I en 1229 per a conquistar Mallorca; segles després l'escultor Salvador Ripoll seria l'encarregat de modelar un monument en honor del monarca.

Ara, des del far, vorejant el cap, la costa forma cales i penya-segats i, al fons, pinedes alegren la vista d'una de les poblacions més belles del Tarragonés. Nou mil arbres –entre ells mil palmeres- protegeixen del sol a Salou.

Els ral·lis de cotxes d'època i la "Sopar del Calamar", festa anual que celebra el Club Nàutic per a tancar el concurs de pesca, són sengles atractius afegits a aquesta localitat. Encara que el major de tots sigui Port Aventura, des que aquest gran recinte d'atraccions fora instal·lat.