| TARRAGONA |
Tarragona està a punt d'arribar a els cent tretze mil habitants la vida dels quals discorre en una capital lluminosa i molt bé organitzada urbanísticament. La part medieval es troba construïda sobre la romana unes vegades i unes altres reutilitzant els edificis de Tàrraco. No se sap encara tot el llegat romà i anterior que pot haver en el subsòl. Els tarragonins es troben amb restes d'altres cultures cada vegada que llencen un edifici antic; fa tot just un any han aparegut graderies molt bé conservades del circ i al desembre de 2001, vam tenir ocasió de veure, en la Rambla Nova, restes abovedads, tal vegada també del circ. AL passejar per la bella ciutat es comprova per comparança –una de les formes de conèixer els fets per molt que a alguns els molesti- el respecte urbanístic, conjugant restes arqueològiques amb noves construccions, rehabilitant edificis medievals dedicant-los a organismes públics, aconseguint així una harmonia que, afegint-li la bonança del clima, la llum, i la proximitat de mar, fan de l'actual Tarragona una ciutat ideal per a viure i per a visitar. Encara que no sempre va ser així i hem llegit severes crítiques sobre l'especulació urbanística i la facilitat per a moure la piqueta, una mica usual en tot l'Estat Espanyol.
Del segle I d. C. i així mateix patrimoni de la humanitat, és el Circ, edifici destinat a carreres de cavalls i carros. Si ho comparem amb el de Roma (el major edifici construït per a espectacles no només de l'època, si no de tots els temps), on podien assistir gairebé quatre-cents mil espectadors, aquest de Tàrraco no deixa de ser un de províncies, amb capacitat per a uns vint mil. Els quals ens hem extasiat davant pel·lícules de romans, recordarem la recent de Gladiator, on apareix davant els ulls dels gladiadors, no el gran circ de Roma del que tot just queden unes pedra, però sí el Coliseo, que deixa boquiabiertos i incrédulos als quals van a deixar la pell en la sorra. Els dofins que vèiem baixar cada vegada que feien un volt les cuádrigas conduïdes per dues aurigas de postín en la pel·lícula Espartaco, estan trets de la realitat, doncs així era l'antic cronómetro, per cert, molt ritualizado, ja que els dofins estaven allí en honor a Neptú. També Tàrraco va tenir dos aurigas famosos que, a l'estil del Ben-Hur cinematogràfic, cobraven abundants sestercios per participar en carreres, eren Fuscus i Eutyches... La Catedral, dedicada a Santa Tecla, s'alça, en la part més alta de la ciutat, com altres temples sobre els quals s'assenta. És la major de Catalunya i la més barrejada, quant a estils arquitectònics es refereix. Es va començar en el segle XII i es va consagrar en el XIV. Del seu interior destacarem l'impressionant altar romànic fet en marbre blanc i el retaule major gòtic amb figures tallades en alabastre policromad. El claustre barreja els estils romànic i gòtic, però el més interessant són les restes del temple a Júpiter i del mirhab àrab. Al voltant d'ella existeixen llegendes que hem recollit en pàgines anteriors... Altra zona que ve a complementar l'encant d'aquesta ciutat mediterrània és el Barri del Serrallo, on s'uneixen els ports esportiu, pesquer i comercial. Aquí pot viure's l'ambient mariner, amb subhastes de peix, botigues i bars propis d'aquestes zones i l'església dedicada a Sant Pere, d'estil neogòtic... Festes Populars més representatives: |
El més antic conservat es troba en el Passeig Arqueològic, on poden veure's les muralles romanes (III-II a. de C.), amb seguretat cimentades sobre les iberas, i sobre ambdues, fortificacions medievals i modernes (XIV-XVIII). Tal vegada sigui la muralla romana, per la seva grandiositat i bon estat de conservació, el més espectacular de Tarragona, sobretot a la nit, quan són il·luminades. Envolta el nucli antic i el contorn del Passeig Arqueològic permet admirar més d'un quilòmetre. Els enormes blocs de pedra que la sustenten, obren sis portes ciclópeas emmarcades per grans pedres. Les muralles arriben a en alguns punts fins a dotze metres d'altura. Els reforços, en forma de torre, donen lloc a la de Minerva i el portal de Sant Antoni, dels segles XVI i XVIII. Part de la muralla va servir, al llarg de la història, per a fonaments d'edificis com la Torre de l'Arquebisbe i del Prepósito. En 1884 van ser declarades monument històric-artístic.